Quan és trista, somriu.
Això passa els dies assolellats.
Quan està deprimida, perquè l'inspiració s'ha despistat, somía.
Quan està cansada, em possa sobre les seves cames i m'acarona.
Quan li fa mal el cap, aquella maravellosa caixeta plora d'idees boges, em fa l'amor.
Qui va dir que la perfecció no existeix?
Ella es perfecta.....
diumenge, 21 de març del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)